Data: 09/03/2010
Dissabte passat vam assistir en l’acte de presentació del projecte de remodelació dels museus. Després d’una extensa exposició de 2 hores es va obrir un debat en el qual es van contrastar les opinions dels qui critiquen el projecte i dels qui el defensen, amb successius i alternatius aplaudiments de defensors i detractors segons qui intervenia. Es va constatar la clara divisió d’opinions en relació a aquest tema.
Creiem que és una magnífica oportunitat perquè s’instauri una nova manera de fer les coses a Sitges. Cal sumar energies i no restar. No es pot desqualificar la plataforma perquè “no van fer cap al•legació quan tocava”. Ningú no posa en dubte la necessitat d’intervenció urgent en els nostres museus. Els portaveus de la plataforma mai no han negat la necessitat d’intervenir-hi. El que passa és que diuen que no així. I cal escoltar-los. No són quatre eixelebrats que parlen per parlar. Hi ha, per la seva part, un treball important: s’han informat, s’han documentat, han analitzat el projecte i han expressat, amb respecte, les seves opinions. I són molts els sitgetans que s’hi han identificat. Es va poder comprovar en l’acte públic de dissabte però també a internet, en el web de Salvem el Cau i altres webs afins.
En l’acte es van posar de relleu els principals arguments d’uns i altres però, com era d’esperar, no va servir per arribar a cap punt d’acord entre les parts. I seria trist, lamentable. que tot plegat es quedés en no res: uns a la seva, fent la remodelació que han previst i els altres frustrats perquè no els han volgut ni escoltar. La frustració col•lectiva d’una part important de sitgetans, que veuen pagada la seva aportació, el seu granet de sorra o la seva lluita amb la indiferència dels qui ens governen no pot ser bona per al futur democràtic de Sitges. Les crisis es poden veure com a dificultats o com magnífiques oportunitats d’avançar i de millorar les coses.
El portaveu d’Acció per Sitges va proposar la creació d’un fòrum de debat, una taula de treball constituïda per representants de la Plataforma, tècnics, polítics i ciutadans per tal d’explorar, mitjançant el diàleg, el possible i desitjable consens a l’entorn de la remodelació dels museus.
Creiem que aquest diàleg s’hauria de basar en els següents principis:
1. No es posa en qüestió la necessitat d’intervenció en els museus.
2. Transparència en la informació i honestedat en el procedir.
3. Ha de ser possible que hi hagi canvis en el projecte. Per tant, el Govern ha d’encarar el tema amb humilitat per rectificar en allò que calgui.
4. No ens podem permetre perdre els deu milions d’euros que s’han obtingut procedents de diverses administracions.
5. Ha de tenir una limitació en el temps relativament breu. Tot i que encara no hi ha entrat ni un sol paleta en els nostres museus (per tant, encara no hi ha res definitiu) el temps ens corre en contra.
Creiem que aquest diàleg ja s’hauria d’haver establert fa temps per part de qui en té responsabilitat política, l’alcalde. El tema li ha esclatat a les mans. De tota manera, pensem que encara està a temps de rectificar. Com deia John Lennon amb el seu "Give peace a chance" ara és més urgent que mai a Sitges que es doni una oportunitat al diàleg.
Acció per Sitges
663 027 342